Claramunt/cat
Un article de Wiki des 3 ans des RR.
(en français) (e walon)
Pau Claramunt de Sårolea parla 4 llengües (való, francès, castellà i català), i va viure en molts llocs del Sacro Imperi, del Regne de França i al Principat de Catalunya. És allí, a la Corona d'Aragó, que comença la seva ascensió; va ser batlle de Lleida, conseller dels primer i segon governs quan la Corona d'Aragó encara era sota control militar, primer i segon Camarlenc i Ambaixador de la corona, i també va intentar la possibilitat de esdevenir el 3r governador. Un atac de bandolers que quasi va costar-li la vida va a distanciar-lo de Catalunya per unos mesos; quan va tornar, s'allista al partit La Menestralia i va ser batlle de la vila de Vic dues vegades seguides i tamba comissari de comerç i altres càrrecs de govern.
Sommaire |
La seva joventut
Pau Claramunt va arribar al món al poblet de Sårolea, no molt lluny de la capital del Principat de Lieja, on va passar la seva infantessa. A l'adolescència es va allistar a les guardies valones, i recórrer algunes regions del Sacro Imperi
Al mes de juny de 1454 va desmobilitzar-se, quan era a Poligny (o Luxeuil?), al Franc Comtat, però ben de pressa es va traslladar a Montmirail, en el Maine (Regne de França) que llavors era en poblament.
La seva vida a Montmirail
Pau Claramunt va arribar a Montmirail del temps del comte Chocoboy, i poc de temps abans la toma de l'ajuntament per que la batlle Sylla va desaparèixer; aquells esdeveniments, que ell no hi va participar, i dels quals va comprendre tota la importància més tard, van ser el seu primer contacte amb els esdeveniments polítiques.
Allà es va quedar molt de temps; va tenir-hi camps, un molí... La seva casa la va triar en un lloc estratègic: enfront de "La Bodega de Dame Cocholat" (com li deien a la senyora Xenia), la millor taverna de la vila, on Pau Claramunt va passar molt temps, i va aprendre molt de qui anés probablement una de les millors taverneres de tots els regnes (ha estat esquinçador per a molts d'assabentar-se de la seva mort a Suïssa, al febrer de 1455).
Viatge a Alençon, terra en conflicte
Més endavant va viatjar a l'Alençon, per a conèixer aquest comtat, i servir de testimoni per al duel d'un amic.
En arribar-hi el comtat estava en total revolada; rebel·lions tots els dies, i la meitat de la població a la presó.
Per cada vila que passava, la situació empitjorava; després de diversos dies, el comte és enderrocat i fuig amb la seva esposa (la gent diu que en realitat era ella qui controlava el Alençon) i amb l'antic cap de la policia (n'hi ha qui dien, amb uns quants diners també).
El duel es va passar bastant bé, i Claramunt guanya la confiança d'ambdós duelistes, i de la dama causa d'aquest.
És així com ArS3NiC li proposa ser soldat sota els seus ordres; la qual cosa va acceptar, i en tornant a Montmirail Pau Claramunt s'allista a la caserna de la vila. La seva força va créixer, amb una dieta reforçada, que li permet guanyar 5 punts de característica per dia (al menys quan pot aguantar el ritme de gastar més de 50 escuts al dia per a menjar) i així va passar de 0 a 49 punts de força en temps rècord.
Arribada a Lleida
Quan es va crear la corona d'Aragó, va partir cap a Lleida, sota una altre nom (Claramunt).
Arriba-hi el 8 o 9 de juliol 1454, va ésser nit negra, Lleida era encara un poble petit, i no va encontrar a ningú. doncs es va instal·lar a la taverna (que estava buida i freda) per dormir. A l'endemà, va començar a netejar-la, i a xerrar amb qui entren a la taverna, acollir i aconsellar als nouvinguts. És així com al retornar l'ama de la taverna, dama Jadwiga, li concedeix el càrrec de taverner, i li va fer coneixer gent molt important, com en Jehan de Volpilhat, comte d'Urgell.
A més de taverner, va practicar els oficis de criador de porcs i de xais, i també a vegades llenyataire.
La seva ascensió
Quan es va formar el primer govern de la corona d'Aragó, n'hi havia molt poca gent nadiva, o que pugui parlar amb fluença les llengües del país, que també tinguin experiència com per a ocupar un càrrec. En Jehan va pensar que Pau Claramunt corresponia a aquestes exigences, i va fer entrar-lo al primer consell comtal, on tindrà els càrrecs de Portaveu, Camarlenc de la Corona i ambaixador (a Bretanya, Llengadoc, Provença, Delfinat,... entre altres).
També va ser nomenat batlle de Lleida, després de la mort per bandolers del batlle legitim.
El seu càrrec de portaveu va ser molt útil en el segon govern, guanyat per una llista de francesos que eren incapaços de comunicar-se amb la gent; sense els esforços de Claramunt probablement la incomunicació hagués sigut total.
Les idees de'n Jehan, de fer de Catalunya, i de la Corona d'Aragó en general, un territori fort i amb una personalitat única, es van esvanir quan es van perdre les primeres eleccions, guanyades per francesos aventurers. Llavors tots els projectes legislatius es van aturar, i seran dos mesos de rutinària inactivitat.
Un temps, es va pensar, pel bé de la terra, en fer un cop d'Estat; Pau Claramunt va participar en reunions segretes amb altres personatges importants, però es va arribar a la conclusió que una guerra civil contra els francesos que tenien el poder no podia, amb les forces que disponien llavors els patriotes, no podria guanyar-se, i donc que la millor estratègia seria d'acumular forces per a més tard.
la seva desaparició
En aquest segon govern també va continuar com Portaveu, Camarlenc i ambaixador. I és en anant cap a Provença i Delfinat, que va ser atacat per bandits, que el van deixar per mort.
Després d'això, no hi ha cap noticia de'n Claramunt; molta gent pensa que ha morut.
Però no havia morut, solament havia perdut la memòria (i fins al seu aspecte físic va canviar). L'havien trovat un cople d'humils vellets muntanyers, i va viure amb ells, als vessants dels Alps, per 11 mesos, reprenent forces.
Quan ja va ser totalment recuperat fisicament, va baixar a la vila. Físicament, perquè la memòria encara no havia tornat.
I és així que arriba a Pontarlier el 27 de setembre de 1455, i haver de recomençar de res.
més
(RP per a explicar els meus 11 mesos fora del joc :) )
Diversos mesos després, em comença a retornar la memòria, i decideixo retornar a les ciutats; és així com arribo a Pontarlier el 27 de setembre de 1455, i haver de recomençar de res.
Allí va conèixer algunes gents amb qui mantindrà correspondència.
... 7 d'octubre, he tornat a Catalunya, al poble de Vic.
en Menjapa i en Roger de Gràcia el reconeixen, i li demanen de quedar-se a Vic, i de ajudar llur partit, La Menestralia, amb la seva experiència política.
... 19 octubre: vaig cap a Barcelona per a visitar i parlar amb amics
... 27 octubre: vaig tornar a Vic
Quan en Lutxisback va ser rebutjat per Saragossa com candidat per a l'ajuntament de Vic, em vaig recordar que conec a en Belzébar; li vaig escriure per a demanar l'elegibilitat, i presentar-me a l'elecció.
(quan?) esdevén menestral de ple dret.
El 7 novembre sóc el segon batlle de Vic
Comencen atacs i calumnies de part de Chapucero Alaizquierda, per motius encara no elucidats, i que van anar de acusacions de fer una mala gestió, a acusacions de corrupció fins a Alta Traïció! De tot això no hi havia cap prova, i finalment en decembre Chapucero va emigrar a Castelló, en el regne de València, i la tranquil·litat va tornar a la vila de Vic. (un batalló armat molt imposant, comandat per na Volvoreta, va venir a cercar-lo a Vic)
... decembre: torna en Jehan amb el seu fill Reginhart; Claramunt va saber-ho, gràcies a un mercader que els va veure passar per Narbona, i doncs va demanar a en Sanç i en Gerau que portin una carta al comte. El contingut d'aquesta carta no es va conèixer.
Pau Claramunt va ser posat a la llista de La Menestralia per a les eleccions comtals de gener 1456; però la seva eligibilitat va ser rebutjada per Bélzébar, sense donar motius, ho que va empitjorar els sentiments de molts catalans per a les corts de la corona d'Aragó. Es suposa que els enemics polítics de Pau Claramunt van haver gran por de que pogués arribar a ser governador (tot i que no era el seu objectiu en aquella elecció).
febrer 1456: 2 exèrcits escososso-castellans envahissent el regne d'Aragó; Claramunt es porta voluntari per anar a lluitar; però abans de la seva arribada els invasors es van rendre.
23-2-2008: batejat a Vic per n'Alaitz, en un batejament col·lectiu
21-3-2008: LM guanya les eleccions i sóc el nou CdC de la Generalitat (en Hanseatic n'és el president)
28-3-2008: es va obrir al poblament Puigcerdà, Claramunt s'hi va mudar.
crisi del ferro
coneix Lulu a Lleida, i se n'enamora a Urgell
noves eleccions comtals, es guanya amb 100%, i és CdC una segona estona
li demana per a casar-se, en Tortosa, i decidin mudar-se a Lleida.
coneix al seu germà, en Llanut Claramunt, a Lleida
el 22/6/1456 canvia el seu càrrec, es nomenat prefecte dels mariscals.
el 23/6/1456 diu officialment, amb Lulu, al cura de Lleida llurs intentions de casar-se
En Jehan es talla la ma; i demana a Claramunt de portar una carta a la seva filla, Marguerite de Volpilhat, i també de portar la seva ma, embalsamada, fins a Xampanya, per a que sigui amb la tumba de Caedes
el 27/7/1456, en el seu viatge cap a Xampanya, sent a Vienne, Delfinat, rep una carta de'n Jehan, amb informacions i secrets molt importants; molt probablement la carta més important que Claramunt hagi mai rebut.
4/8/1456 apren que Angëlyss, que ha coengut de quan va viure a Pontarlier, ha estat amb els que van assaltar el castell de Llengadoc, i això li fa molt de pena
17/9/1456 noces amb Lulu Bathory a la Seu Vella de Lleida
